Etiqueta: Dolor
-
Llegeix més: Gaza
Gaza
La guerra de Gaza es de una dureza y crueldad que supera cualquier calificativo. El asesinato de personas inocentes y de niños y niñas deja mucho que decir de la clase de humanidad que somos. Cuando escribo este fotopoema, no hay visos de que la paz se alcance.
- Llegeix més: Mi parque
- Llegeix més: El despertar del cos
-
Llegeix més: “He vist germinar el seu pànic”
“He vist germinar el seu pànic”
“Alça la mà a tall de salutació i continua el seu camí. La pluja està per caure. Em quedo mirant com l’home es torna a dissoldre a l’interior de la boira. Nosaltres, els gossos, percebem les emanacions de colors que els cossos vius produeixen quan són víctimes d’una emoció forta.…
-
Llegeix més: La nit de Vàlia
La nit de Vàlia
Monika Zgustova. Mmmmm. Què dir-vos d’ella? Que em fascina. Que he llegit tot el que escriu. Que quan treu novetat corro a la llibreria a buscar-la. Que li vaig dedicar un poema (publicat al meu segon llibre, Suem) arran de la lectura de Menta fresca amb llimona. Monika Zgustova. Que…
-
Amargor
Aquesta branca amarga t’erosiona. Penetra el pit i et remou el jo T’engalta realitats inassumibles. Et bufeteja. No és el meu silenci que tems, sinó el meu fals desvetllar que et neguiteja. Em sotges els ulls, amatent a la meva mirada, i el dolor et pren. La por s’apodera de…
-
Llegeix més: l’ombra allargada de l’amor
l’ombra allargada de l’amor
“Us diré una cosa pel que fa als contes. No són un mer divertiment,no us enganyeu. Són tot allò que coneixem,fixeu-vos-hi bé,tot allò que coneixemper combatre la malaltia i la mort. Ben poca cosa tindreu si aneu mancats de contes.” Leslie M. Silko Amb aquesta cita comença el segon llibre…
-
Girasol
Avui el sol no escalfa, aquest verd ufanós de la primavera em talla l’alè, massa gèlid per ser real. La visió d’aquella imatge retorna dia i nit, com un bumerang. M’atenalla el cervell. Em martelleja el cor. M’erosiona el viure. Trenca el verd, el meu vestir. Però no l’apaga. I…
-
Llegeix més: La lladre de llibres
La lladre de llibres
Enmig de la crueltat hitleriana, en una Alemanya nazi despietada, Markus Zusak fa aflorar tendresa i bondat, increíblement, des de la veu d’una narradora molt especial, la mort. Una mort capaç de descripcions admirables, belles i plenes de colors; ja ens ho diu només començar: “Primer els colors.Després els humans.Així…