Etiqueta: Instants

Plou. Plou fort i el brogit m’ensordeix. Aixeco el cap. Miro enfora. El sol m’encega. No plovia? On és la pluja? Si encara m’ensordeix!

Vinc fins a tu. Ben poc a poc. Et sento el batec. L’alè. Acompassat. Tranquil. I no oblido el record del mar. Tan present. Sempre. Tan a prop i fas olor a terra.

Una nit. Un somni. Tornar a la infància. Retastar la innocència. Impossible il·lusori de nits embriagadores.

Ajaguda a la platja, observo el mar. Recorro l’horitzó del meu cos; me’l sento estrany. Ajaguda a la platja, el temps és sol i l’aigua lluna. El meu cos, un planeta estrany que gravita entre l’un i l’altra. Ajaguda a la platja no trobo el jo que m’hauria de socórrer.…

Bufa el vent i un prat d’estrips morats s’alça ufà en el meu cos. En sego l’herba i la intensa olor a vida de les tiges m’esmola els narius i m’irrita la pell, massa fina, massa trista per tanta bellesa adolorida.

Sol·licito el do de ser feliç. Tocaré la melodia salada que em furga les ferides. Alliberaré el fum del cervell pels talls oberts al cor. I em redimiré. En una cursa sense precedents de vísceres remogudes i òrgans que busquen el seu lloc.