-
La mort… el genocidi…
•
Ho reconec, vaig sortir de veure-la una mica en xoc. Ja m’esperava una aposta innovadora i arriscada. Però em vaig trobar que l’ambient de l’obra em va prendre des del principi i em va sostenir en una atmosfera envolvent i gairebé diria que tètrica i angoixant. Com quan vaig llegir…
-
Encara conservem la capacitat de commoure’ns?
•
He de dir-vos que cada cop ho tinc menys clar. Com, sinó, podríem sopar sense que se’ns remogui l’estómac veient per exemple el genocidi de Gaza i l’assassinat per bombes, bales o fam de criatures que no han comès cap més delicte que néixer en el lloc i el moment…
-
El territori sonor de Max Richter
•
Escoltarlo et transporta a territoris sonors extraordinaris que et situen en mons fantasiosos o enmig de la naturalesa, tots d’una bellesa intensa que t’abstreu de la realitat. Diríem que la seva música pot ser a vegades com una meditació. El vaig conèixer ja fa uns quants anys i em va…
