“Els humans estan sols. Malgrat la pluja, malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc. Els humans es queden a fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible. Alguna cosa els esclafa”.
Ànima, Wadji Mouawad
Entrem a escena per seure a les nostres cadires. Allò sagrat, l’escenari, desacralitzat ja només pel fet de trepitjar-lo per asseure’t a gaudir de les més de tres hores d’espectacle. És l’interior d’una biblioteca. I pots tocar els elements de l’escenari. Saps que vas a veure una obra on el conflicte entre àrabs i jueus hi té un paper important. I d’entrada no entens molt bé aquesta biblioteca que ben bé podria ser al centre de Barcelona.
Saps que et fraparà perquè has vist altres obres d’aquest autor dirigides pel mateix director. Cels, Boscos, Un obús al cor, Assedegats… Són obres teatrals de Wadji Mouawad, escriptor libano-quebequès, dirigides per Oriol Broggi al Teatre La Biblioteca (no les he vist totes però sí unes quantes…). I ara arriba Tots ocells, sobre la qual us escric. I només us en puc dir meravelles, perquè és de les grans obres de teatre que he vist darrerament. Uns actors impecablement dirigits, magistrals, en una posada en escena justa, sense estridències innecessàries, i una direcció que aconsegueix que els salts temporals continus que es produeixen a l’obra no et descol·loquin en cap moment i puguis seguir-la sense problemes, malgrat la duresa, i en alguns moments feixuguesa, del text. Ni tan sols l’ús de les parets i pantalles et descol·loca, ho integres sense ni adonar-te’n. Com que el públic està situat tot al voltant de l’escenari, a la projecció del teu davant hi veus l’escena per la cara que t’és a les fosques, a més de la traducció a l’anglès, l’alemany, l’àrab o l’hebreu segons la llengua que parla cada personatge a l’obra, que és íntegrament en català. Un joc de diverses capes escèniques superposades que et du de la mà durant tota l’obra i que, juntament amb la proximitat als actors i actrius, et deixa sense alè de principi a fi. Repeteixo, durant més de tres hores.
Saps que vas a veure una obra on el conflicte entre àrabs i jueus hi té un paper important.
Increíble i meravellosa. No us dic que l’aneu a veure perquè fa setmanes que han exhaurit entrades, però sí que estigueu atents per si la reposen, donat que és dels millors espectacles que he vist darrerament. Al desembre en Mario Gas estrena la seva visió d’aquest Tots ocells a Madrid i en castellà, amb la Núria Espert, la Vicky Peña i Candela Serrat, entre altres. També caldrà veure si arriba a Barcelona.
Mentrestant, si us queden ganes de Mouawad, un autor que ja us asseguro que no deixa indiferent a ningú, que relata amb una poètica magistral el conflicte bèl·lic, que ell va viure en part de petit al Líban; un autor que és fruit, com ell mateix ha dit en alguna entrevista, de les guerres, l’exili i les llengües que no són seves. Doncs si us en queden ganes, us recomano la lectura d’Ànima, la seva novel·la. És, com el seu teatre, d’una duresa que fins i tot em va provocar malsons, però d’una bellesa i una prosa tan excel·lent, que forçosament has d’avançar i beure-te-la i gaudir-la moltíssim.
Tots ocells. Només us en puc dir meravelles, perquè és de les grans obres de teatre que he vist darrerament.
Perquè els textos de Mouawad obren ferides on hi brosten les flors més oloroses, colorides i belles: “[…] era evident que ja era morta, amb les mans aferrant la fulla, ram de flors sobre el ventre obert”, escriu a Ànima.
Si en voleu saber una miqueta més, al meu web teniu una ressenya molt personal d’Ànima. I si us voleu endinsar en el personatge, al web del CCCB hi trobareu material força interessant. De totes maneres, si el googlegeu, us en sortiran diverses entrevistes que donen molt de si.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 27 d’octubre de 2024