Estirada a la sorra. El cel és el meu rostre. Els núvols, llums de neó que giravolten.
I el mar. Sempre el mar. Que en arribar a la platja m’acaricia els peus.
El mar. Mot. Paraula. Llibre. Històries. Narracions i sentiments que em petonegen el cos.
La a obre els llavis, mentre una efa humiteja la llengua.
Lletres que em fan l’amor.
Conjurades amb un sol que escalfa el cos en terra fresca.
Ara és aigua el motpetó que em pessigolleja els peus.
Puja. Poc a poc. Recorrent cada racó del meu cos.
I obro els porus per prendre’ls tots.
Mots que em són amants.
Dins i fora el cos n’és ple.
Parella de ball que no para de dansar.
Els mots i jo.
Les lletres.
Els llibres. Meus i dels altres. D’ahir i d’avui. De sempre. Per sempre.
Petons a la galta, al nas, als peus. Petons que em recorren el cos. Mots que m’estremeixen.
No estimeu les paraules?
“With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?”
Oscar Wilde
