Et deixo aquí una mostra de la meva narrativa. Clica en la que vulguis llegir.
Me llamo Amina, Tengo 11 años. Siempre tendré 11 años. | Mi parque | Batre d’ales |
Plou. Plou fort i el brogit m’ensordeix. Aixeco el cap. Miro enfora. El sol… | El despertar del cos | Vinc fins a tu. Ben poc a poc. Et sento el batec. L’alè. Acompassat… |
Ajaguda a la platja, observo el mar. Recorro l’horitzó del meu cos… | Aquesta branca amarga t’erosiona. Penetra el pit i et remou el jo… | M’he desvetllat. I en aquest moment mínim de lulcidesa incontrolada… |
Ajaguda al sofà amb un llibre a la mà. Estàtica. Defora. Endins… | M’abraço | No entenc la nit. No entenc el dia. No entenc aquest jo que… |
No puc. Necessito parar-me. Em cal un llapis. Un paper. Un mòbil… | No hi ha visió més infernal. La primera imatge. La primera… | Estirada a la sorra. El cel és el meu rostre. Els núvols, llums de neó… |
Silenci. La lluna és plena. Bruixes i llops ofrenen la nit. Sabeu?… | Avui m’he trobat enllà del mar. Segant el vent. Cercant la lluna… | Una nit. Un somni. Tornar a la infància. Retastar la innocència. Impossible… |
Avui el sol no escalfa. Aquest verd ufanós de la primavera em talla l’alè… | Trabuc de lletres. Trabo el trabuc en una a. Esclatada. Busco la b… | Destapo els sentits i m’hi endinso. Assaborir. Viure el plaer. Amb tu… |
Bufa el vent i un prat d’estrips morats s’alça ufà en el meu cos… | Sol·licito el do de ser feliç. Tocaré la melodia salada que em furga… | Tristesa d’infant en un rostre adult. Et reconeixes ben viva… |