Suem

Suem per fondre el gel que ens encuirassa. Suem en abraçar la nit. Suem en allunyar els mals pensaments. Ens esforcem, gaudim, patim, ens relacionem, creiem, ens malfiem, ens enfonsem, revivim. Ens tanquem per tornar a obrir-nos. Entrenem el cor. I el cervell.

Sant Jordi 2009. Dia màgic de llibres i roses. Roses vermelles d’amor. Però plenes de punxes, de dolor. Com Suem. Suem. Una obra poètica acabada fa temps. Guardada en un calaix. Reposada.

Suem neix de la necessitat d’explicar una part indestriable del nostre viure. D’explicar allò públic que hi ha en nosaltres i es barreja amb un sentir molt íntim.

Sentiments, emocions, necessitats d’un viure en societat que a vegades no ens deixa ser, que a vegades ens complica l’existència. Un viure en societat sense el qual no ens podem sentir mai satisfets, satisfetes.

Suem és com el camí de l’inca al Machu Pichu. Demana un esforç gairebé sobrehumà. Exigeix treure forces que no saps ni tan sols saps que tens. Fascina pensar com aquelles persones van arribar-hi i construir aquella meravella.

No va ser una presentació a l’ús, i la galeria d’imatges a la qual podeu accedir a continuació n’és una bona mostra.

[Show as slideshow]

◄ 1 2 3 4 ►

Et deixo una petita mostra dels poemes que hi trobaràs.

Si vols un exemplar de Suem, envia’m un correu electrònic, són 10€ + despeses d’enviament.

tremolo
sobre el
gel del mínim
error
de la veu

i em sé
guardiana
del meu gest
callat

que us busca

he posat flors
de cristall
en un gerro de
pètals

el gerro s’ha podrit
i ha fet miques
les flors de la
nostra atracció

m’he embrutat
els llavis

bocaterrosa
m’he empassat
el fang

el sol ha
destil·lat
les impureses
i anb la pols
m’he construït
un refugi
que ha esfondrat
el vent

oberta al món
un altre cop
m’he aixecat
i he caminat
a contravent
ben sola
ben plena
del fang
de tants
de dies
viscuts