-
“Feia vuit anys que somiava foc”
•
“Feia vuit anys que somiava foc. Els arbres s’encenien quan hi passava per davant, els mars cremaven. El fum ensucrat se m’infiltrava entre els cabells mentre dormia, l’olor planava com un núvol sobre el coixí quan em llevaba.” El llenguatge secret de les flors, de Vanessa Diffenbaugh. I digueu-me, què…
-
Bellesa
•
No hi ha visió més infernal. La primera imatge. L a p r i m e r a e m o c i ó. Seducció. Coneixença. Univers. Colors. Esclaten. I el sol. Matisa els tons. Cremants. Seduïts pel negre. El negre. Elegància. Taca el paper.…
-
Guspires de vidres
•
(A vegades, anant en moto, has de parar-te i escriure… i pot sortir el poema que teniu a sota, per exemple, i que espero que us agradi!) el trondescastatde l’albaescuptempestesde cristallcontrael gel retornenguspiresde vidresensangonatsque brameni esquincende cremorl’ànima
