-
Magnòlia
•
et veigen les manstremolosesun desvariblancde dolcesmagnòliesque em commou no et séllegirperò et reculloels pètalsi en faiguna rosablancaque ens duràel senderi
-
Mirall
•
vui m’he trobat enllà del mar. Segant el vent. Cercant la lluna. He caminat embogida i veloç. Absorbint estels i llunes. Ballant amb el sol. Jugant amb el mar. Fruint amb la sorra. Corrents. Segant el vent. Devorant. Volia atrapar l’horitzó. Un veler s’ha interposat al camí. M’ha ofert transport.…
-
Rosa cándida
•
“No puedo evitar la tentación de tocar las plantas, de acariciar las suaves hojas verdes”. Hi ha llibres que ens entren, i no sabem per què. Uns passatges més, altres potser no tant. Però segurament aquests alts-i-baixos són més a causa del nostre estat d’ànim que no pas d’una irregularitat…
