-
“Adéu per sempre més, oh bosc extasiat”
•
Té una veu, una dicció i una interpretació que em fascinen. Se t’endú darrere d’aquest saber fer a l’escenari. Diu poesia com ningú. Millor dit, la interpreta. Descals, vestit de carrer, amb gestos mínims (no en necessita més) i expressivitat màxima. I aquesta veu, aquesta veu tan seva que, com…
-
Traços de fang
•
Hi anava més per curiositat que no pas per certesa. Sempre m’ha cridat l’atenció la creativitat i la personalitat del personatge. I aquest cop mostrava una part que jo desconeixia, que sabia que tenia però no havia vist mai. Tenia curiositat. I en vaig quedar fascinada. Tant, que tinc ganes…
-
Hogar invisible
•
Com seria una llar invisible? Com us la imagineu? Veieu una casa física? Un estat? Mireu enfora? Endins? Preguntes que ens conviden a parar i pensar. I a mirar endins. Un gest ben necessari en aquests moments políticament i socialment convulsos que vivim. Uns moments que a mi em provoquen…