Autor: Iolanda Pàmies Rimbau

Magnòlia

et veigen les manstremolosesun desvariblancde dolcesmagnòliesque em commou no et séllegirperò et reculloels pètalsi en faiguna rosablancaque ens duràel senderi

Llegeix més: Magnòlia
Mirall

vui m’he trobat enllà del mar. Segant el vent. Cercant la lluna. He caminat embogida i veloç. Absorbint estels i llunes. Ballant amb el sol. Jugant amb el mar. Fruint amb la sorra. Corrents. Segant el vent. Devorant. Volia atrapar l’horitzó. Un veler s’ha interposat al camí. M’ha ofert transport.…

Llegeix més: Mirall
Rosa cándida

“No puedo evitar la tentación de tocar las plantas, de acariciar las suaves hojas verdes”. Hi ha llibres que ens entren, i no sabem per què. Uns passatges més, altres potser no tant. Però segurament aquests alts-i-baixos són més a causa del nostre estat d’ànim que no pas d’una irregularitat…

Llegeix més: Rosa cándida

Magnòlia