Escriptora d’èxit, a Espanya era coneguda bàsicament per la seva poesia. Durant la pandèmia, l’editorial Gallo Nero va decidir publicar un dels seus dietaris. I es va convertir en escriptora d’èxit, també, en aquest gènere; tant, que ja n’han editat sis, i sembla que tots amb notable acollida. N’he llegit dos, i vaig pel tercer, i us puc assegurar que jo, que sóc de subratllar els llibres, i a vegades fer-hi anotacions, els tinc subratlladíssims.
L’inici d’una etapa vital comprant-se una casa al camp on va a viure sola, com construeix les seves rutines, les reflexions sobre feminisme, escriptura, la seva condició sexual, la situació política del moment o la gestió de la soledat són alguns dels temes ben presents en aquestes obres escrites amb una poètica fantàstica i unes reflexions ben interessants. “No razoné que una parte del alimento que necesitaba era ser miembro de una comunidad más rica y más variada, humanamente hablando, de lo que el mundo académico de Cambridge podía proporcionarme: el hambre de la novelista. No razoné que parte del alimento que anhelaba era todo lo que el mundo natural me podía dar -un jardín, bosques, campos, arroyos, pájaros: el hambre de la poeta-. No razoné que había llegado el momento en que necesitaba una casa propia, un lugar donde crear mi nido: el hambre de la mujer.”
No razoné que parte del alimento que anhelaba era todo lo que el mundo natural me podía dar -un jardín, bosques, campos, arroyos, pájaros: el hambre de la poeta-.
May Sarton és nascuda a Bèlgica el 1912, filla d’una artista anglesa i d’un historiador de ciència belga-nord-americà, quan les tropes alemanyes invaeixen Bèlgica es trasllada amb la família primer a Anglaterra i després als Estats Units, on es gradua a Cambridge; amb 19 anys se’n va a viure a París on coneix a Virginia Woolf, Elizabeth Bowen, Julian Huxley y Juliette Huxley, entre d’altres. El 1945 coneix la que seria la seva parella els propers 13 anys, Judith “Judy” Matlack. Se separen quan mor el pare de Sarton i ella es trasllada a viure en una casa a Nelson, New Hampshire, i allí escriu el dietari Anhelo de raíces, del qual és la cita anterior.
Es tracta d’uns dietaris que miren al món petit, però també al macro, que es fixen en allò que moltes vegades ens passa desapercebut, i ens indueixen a reflexions que, almenys a mi, no se m’haurien ocorregut mai. Al principi de Diario de una soledad, per exemple, escriu” “cuando estoy sola, puedo mirar las flores de verdad, puedo prestarles atención. Las siento como una presencia. No podría sobrevivir sin ellas. ¿Por qué digo esto? En parte, porque cambian mientras las miro. En pocos días, viven y mueren, y me permiten observar de cerca todo ese proceso de crecimiento, y también de agonía. Puedo flotar en sus momentos.” Són dietaris que ens parlen d’una intimitat en soledat.
Trobareu sis dels dietaris de May Sarton traduïts al castellà a l’editorial Gallo Nero.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 23/03/2025