Hi anava més per curiositat que no pas per certesa. Sempre m’ha cridat l’atenció la creativitat i la personalitat del personatge. I aquest cop mostrava una part que jo desconeixia, que sabia que tenia però no havia vist mai. Tenia curiositat. I en vaig quedar fascinada. Tant, que tinc ganes de tornar-hi un altre dia amb més calma; em ve de gust aprendre’n més,
aprofundir i gaudir més d’aquesta obra que em sembla d’una originalitat i d’una genialitat només a l’alçada d’alguns, a cavall entre el primitivisme i el coneixement més profund de l’art i la tècnica, amarat de terra, passió, imaginació, i una inconsciència molt ben fonamentada.
“Adoro la terra i cada vegada m’interessa més la ceràmica, que és la pintura mateixa; paradoxalment es valora menys que la pintura perquè pressumptament és més fràgil, però faig servir el mateix material que feien servir els grecs; de la pintura grega no n’ha quedat res, però la ceràmica la coneixem bé. Treballo amb fang i manganès, amb la mateixa argila que feien servir els sumeris fa 3.000 anys”.
Aquesta obra em sembla d’una originalitat i d’una genialitat només a l’alçada d’alguns, a cavall entre el primitivisme i el coneixement més profund de l’art i la tècnica
La Pedrera acull la mostra Tots som grecs, que aplega més d’un centenar de peces de ceràmica que Miquel Barceló ha creat en les darreres tres dècades, des que el 1994, en un viatge a Mali, quan un vent fort li impedia de pintar perquè cobria de pols les obres, va començar a treballar la ceràmica, i a interessar-se per les tècniques que feien servir les dones (encarregades de treballar l’argila).
“7.IX.94
Vent que véns del desert i de les palmeres i que no em deixes pintar, porta’m almenys veus sàvies dels meus avantpassats, fessin el que fessin, pagesos, pirates o frares! Sobretot la força i la paciència dels que feien parets de pedra seca.” Quaderns d’Àfrica, Miquel Barceló.
A La Pedrera hi trobem peces molt variades que ens apropen a l’extens univers de Barceló, cranis, gerros, quadres, audiovisuals, tòtems, quaderns… “No vull trencar la tradició, simplement vull entrar en la tradició i ser coherent, no tinc un esperit destructiu, simplement renovo la tradició; avui en dia no podem acceptar que les coses venen una darrere l’altre en un cert ordre, és massa evident que no. Hem d’alterar tot l’ordre perquè respirin un altre cop i poder canviar les coses de lloc sense que passi res. Cal remirar la pintura per extreure’n un seguit de lectures noves. La tradició no és lineal, i no hi ha un procés evolutiu cap a una cosa millor”, explica.
“Avui en dia no podem acceptar que les coses venen una darrere l’altre en un cert ordre, és massa evident que no.”
La passió i imaginació desbordada de Miquel Barceló, juntament amb les moltíssimes hores de feina al taller, els aprenentatges, l’experimentació amb eines que no estan pensades pel que les utilitza i el fet que es creï ell mateix els materials que utilitza (els pigments, l’argila, les eines…) ens ofereixen obres d’allò més diverses que no deixen de sorprendre. I que són un magnífic lligam entre la tradició i la modernitat .
Podeu veure Tots som grecs, de Miquel Barceló, fins al 30 de juny a La Pedrera.
“La ceràmica és la pintura amplificada. El procés de cocció: petrificar el que era tou (com ara la pintura) ho revesteix de rellevància. La ceràmica és la mare de la pintura.”
Miquel Barceló
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 26 de maig de 2024