![](https://motsmutsnats.cat/wp-content/uploads/2025/02/20240202_204156-1024x577.jpg?wsr)
Es va presentar a l’escenari acompanyada d’un contrabaix i la seva veu. Una veu particular, que contrastava magníficament amb les notes greus del seu instrument. Una hora de concert en un entorn inigualable, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, que no crec que deixés indiferent a cap de les persones que omplíem a vessar el lloc.
Nascuda el 1997, aquesta jove intèrpret i compositora presentava el seu primer elapé en solitari, “Des de la cuina”, si bé des del 2020 ja està focalitzada en la seva carrera en solitari, després d’haver actuat per arreu de Catalunya o en països com Mèxic o Suïssa. Ha col·laborat, per exemple, amb els Falsterbo, que van sortir a l’escenari de la UB per compartir un tema amb ella.
Es diu Magalí Datzira, i amb ella va començar, el passat 2 de febrer, la novena edició dels Vespres d’hivern de la UB. Quatre concerts, cada divendres de febrer, que ens permeten gaudir de joves músics i músiques que, almenys a mi, em són desconeguts, i m’obren móns poèticomusicals magnífics. La idea d’aquest cicle, que també es produeix a l’estiu, en aquest cas a la fresca, és presentar les propostes musicals més personals de l’escena emergent. En aquesta ocasió, a més de Magalí Datzira, hi actuen Selma Bruna, que combina allò més tradicional amb melodies i produccions actuals; Bru Ferri, que presenta un treball basat en les poesies de joventut de Federico García Lorca, amb una aproximació al flamenc fusió des de la cançó d’autor i popular espanyola i catalana; i Mar Pujol, que, segons llegim al web dels Vespres, “transporta l’audiència a un lloc on la música esdevé una experiència sensorial profunda i inoblidable”. Precisament, al web dels Vespres podeu conèixer una mica més qui són cadascú i escoltar-ne alguns temes.
L’entrada és gratuïta, però cal reservar prèviament la invitació. Si no hi heu anat, us els recomano si sou inquietes i descobridors de noves sensacions de mena, per bé que us heu d’afanyar perquè en el moment d’escriure aquest Kwel només quedaven invitacions per a la darrera sessió.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum l’11 de febrer de 2024