“Los dos elementos que el viajero capta en la gran ciudad son: arquitectura extrahumana y ritmo furioso. Geometría y angustia. En una primera ojeada, el ritmo puede parecer alegría, pero cuando se observa el mecanismo de la vida social y la esclavitud dolorosa de hombre y máquina juntos, se comprende aquella típica angustia vacía que hace perdonable, por evasión, hasta el crimen y el bandidaje.”
Poeta en Nueva York, Federico García Lorca (fragment de la conferència que va donar el 16 de desembre de 1932 per presentar el poemari)
Hi ha poetes que són història. I llegenda. Hi ha poetes que ens han arribat fins avui amb una actualitat tan rabiant que fins i tot impressiona, com el fragment que encapçala aquest Kwel. Ell n’és un. Represaliat i assassinat quan encara li quedava molt per dir, no van aconsegiur callar la seva veu, ans el contrari, segurament el van fer més popular i més internacional, si és que això és possible. Un dia escriuré més a fons sobre la seva obra, que em fascina, i us compartiré algun llibre que em té enamorada, però avui no, avui pugem als escenaris.
Perquè a Federico García Lorca l’han interpretat. L’han recitat. L’han dibuixat. L’han cantat. L’han ballat. S’ha fet molta producció artística a partir de la seva obra i de la seva vida. Però en aquest Kwel em vull centrar en un espectacle que té tots els ingredients per popularitzar encara més una obra cabdal en la producció poètica de l’escriptor, i el seu ideari, Nueva York en un poeta basada en el llibre i conferència Poeta en Nueva York. “He dicho “un poeta en Nueva York”, y he debido decir “Nueva York en un poeta”. Un poeta que soy yo. Lisa y llanamente; que no tengo ingenio ni talento, pero que logro escaparme por un bisel turbio de este espejo del día, a veces antes que muchos niños”, escriu a la conferècia.
M’atreviria a dir que San Juan es troba entre els millors actors que diuen Lorca, juntament amb Juan Diego Botto o Pep Tossar.
I Nueva York en un poeta és el títol de l’obra que està representant des de fa alguns anys Alberto San Juan, que viatja acompanyat de La Banda. San Juan és el Lorca de la conferència, el poeta que no té “ingenio ni talento, pero que logro escaparme por un bisel turbio de este espejo del día, a veces antes que muchos niños”. San Juan-Lorca ens en diu fragments i ens recita poemes d’aquest llibre que va néixer en plena crisi del 29, que va agafar Lorca a Nova York, i que ressona d’una actualitat tan propera que fa feredat i tot.
“Yo denuncio a toda la gente
que ignora la otra mitad,
la mitad irredimible
que levanta sus montes de cemento
donde laten los corazones
de los animalitos que se olvidan
y donde caeremos todos
en la última fiesta de los taladros.
Os escupo en la cara.”
Però San Juan no puja sol a l’escenari, ho fa acompanyat per uns músics de luxe com són Claudio de Casas, a la guitarra; Pablo Navarro, al contrabaix; Gabriel Marijuan, a la bateria, i Miguel Malla al saxofon. La Banda. Entre tots creen una atmosfera gairebé de garatge novaiorquès que ens fa recular quasi cent anys, mentre ens recita una realitat que ens interpela encara avui en dia. M’atreviria a dir que San Juan es troba entre els millors actors que diuen Lorca, juntament amb Juan Diego Botto o Pep Tossar. I ens introdueix des de bon començament un sabor, un color, i una escalfor, que ens són conegudes i ens ajuden a entrar en l’espectacle i en l’obra de Lorca amb molta facilitat. I gaudim, gaudim molt durant aquests 80 minuts. Amb Federico García Lorca. Amb Alberto San Juan. Amb La Banda.
Si us ve de gust viatjar de Granada a Nova York i després a Cuba, on va acabar aquest periple americà (recordeu el ‘Son de los negros en Cuba’ magistralment interpretat per diversos cantants com Compay Segundo, Ana Belén o Miguel Poveda?). Doncs si voleu gaudir de, i amb, Nueva York en un poeta, teniu l’oportunitat de veure-la, de moment, el proper 17 de novembre al Teatre Joventut de l’Hospitalet. En acabar d’escriure aquest Kwel encara quedaven entrades.
“Yo estaba en la terraza luchando con la luna.
Enjambres de ventanas acribillaban un muslo de la noche.”
Federico García Lorca
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 12 de novembre de 2023