amanyaga’m
no oblidis el
meu gest que
l’hora foscant
m’esvera
amanyaga’m el
peu
amanyaga’m el
nas
besa’m el
melic
per on flueix
el deliri
de no ser teva
ni tan sol
en aquest
instant
mossega’m
i em tindràs
dolça
com la poma
més verda
que t’esmossa
les dents
amanyaga’m
si vols
però si no em dones
el ventre
mai no seré
teva