“Primer, no toquis les agulles del teu cor. Segon, domina la ira. Tercer, i el més important, no t’enamoris mai, mai. Si no compleixes aquestes normes, la gran agulla del rellotge del teu cor et traspassarà la pell, se’t trencaran els ossos i la mecànica del cor s’espatllarà de nou.”
Qui no hagi violat algun d’aquests tres preceptes, sinó tots, que llenci la primera pedra. Jack, el petit protagonista de La mecànica del cor, no pot llençar-la perquè se’ls ha saltats tots!
Encisador i cruel com la vida mateixa, aquest conte per a nens i nenes grans no pot fer més que captivar-nos. La mecànica del cor és complexa en tota la seva estranya bellesa, i en Jack ens ho mostra en el seu deambular per la vida, marcat pel sentir del seu cor. I és que tot i néixer segurament el dia més fred de la història, això no li impedeix dur una vida acalorada de passions.
És tot un plaer deixar-se dur el cor d’adult per la història del petit Jack i el seu cor de cu-cut, deixar-se explicar un conte fantàstic i real. O no. Per què, oblidem els contes quan ens fem adults? o ens fem adults quan oblidem els contes?
Això sí, per a mi té una petita mancança: l’obra es vol tenyir de regust flamenc però al meu parer es queda a mig camí. Probablement Malzieu no té la destresa de Merimée a Carmen, però no hi ha dubte que la vida d’en Jack és la història d’una passió tenyida de drama…
La mecànica del cor ha estat best seller a França, i és la primera obra de Mathias Malzieu que es tradueix a la nostra llengua. Una novel·la amb banda sonora de Dyonisos, grup de pop d’èxit del qual Malzieu n’és el cantant. Estranya combinació, la música i el llibre… no us en dono més pistes, si voleu experimentar-ho, proveu a llegir el llibre amb la banda sonora de fons o no… i ja em direu.
