“Dels diversos instruments inventats per l’home, el més sorprenent és el llibre; tots els altres són extensions del seu cos… Només el llibre és una extensió de la imaginació i la memòria.”
Jorge Luis Borges
Acabo de dinar. Descanso una estona i surto. Aquesta és una d’aquelles tardes que tant m’alegren l’ànima. Soc lectora empedreïda des que era ben petita. M’encanta remenar entre llibres, descobrir noves veus, noves lectures. Deixar-me aconsellar per llibreters i llibreteres. Em sento bé deixant córrer el temps entre pàgines plenes d’històries, i entre persones que, com jo, miren sense pressa i s’encisen amb vides mai imaginades. Hi ha una pau en aquests llocs que no trobo en gairebé cap altre establiment. I que quedi clar: parlo de llibreries, no de magatzems de llibres. En aquests últims, l’ambient sol ser tan asèptic i superficial com el d’un centre comercial.
Potser hi poso massa misticisme? Massa romanticisme? És possible, però és així com ho sento. I no m’interpretis malament: no és una qüestió d’intel·lectualitat impostada. De fet, és un acte profundament personal, gairebé íntim. M’és un aliment necessari que em fa sentir viva. Una activitat que m’omple tant com anar al teatre, a un concert o a una exposició.
M’encanta remenar entre llibres, descobrir noves veus, noves lectures.
Sí, m’agrada perdre’m una tarda de llibreries. Observar com sempre hi ha algú més, com moltes persones compartim aquests moments de solitud acompanyada. M’emociona veure totes les vides, tots els paisatges i totes les metàfores que encara tinc per llegir. I, és clar, malgrat la pila de lectures pendents que m’esperen a casa, poques vegades puc sortir-ne sense una nova adquisició… Quants llibres dec tenir per submergir-m’hi a casa? Ni ho sé!
Sabíeu que a l’acció de comprar llibres i deixar que s’apilin sense haver-los llegit encara se la coneix com a tsundoku? Aquest mot va néixer al Japó de l’era Meiji, al segle XIX, fruit d’un joc de paraules deliciós que combina tsunde-oku (apilar coses per a més tard) i doku (llegir). És una paraula que ens abraça a totes les personess que veiem en les piles de llibres una promesa de felicitat futura.
Tsunde-oku (apilar coses per a més tard) i doku (llegir),
També m’encisa el concepte de l’antibiblioteca, encunyat per Nassim Taleb arran de la relació d’Umberto Eco amb la seva col·lecció de més de 30.000 exemplars. Eco defensava que els llibres no llegits són molt més valuosos que els que ja hem tancat. Per a ell, una biblioteca no és un trofeu al servei de l’ego, sinó una eina de recerca; els lloms que encara no hem obert tracen l’horitzó d’allò que ens queda per conèixer. Com més llegeixes, més conscient ets de la immensitat del món que encara et falta per descobrir… i per llegir!
Sí, em relaxa i em reconforta una tarda de llibreries. I us ho confesso, en tinc algunes de capçalera a Barcelona, com la Laie, l’Altaïr, la Byron o la Finestres… i moltes d’altres a la llista d’espera, desitjant ser descobertes.
I tu? Quins són els teus refugis de paper? Tens alguna llibreria de referència?
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 08/02/2026