Comença amb un relat llegit en un castellà quasi perfecte. La seva néta de 13 anys li va demanar si es podia instal·lar a les golfes del galliner de casa amb les seves amigues; ell no ho veia clar, no hi ha wifi, no hi ha llum, ni finestres… però a ella li era igual, el volia per estar-se allà amb les amigues, mirar-se i riure. I ell li va preguntar, “només el voleu per això? per riure?”. La resposta de la nena va ser contundent “et sembla poc?”. Van batejar l’espai com les Golfes del riure.
Després d’explicar aquesta història, ens reconeix que sense humor, la vida seria insuportable i que, de fet, li seria impossible descriure la vida, com a mínim la grega, sense humor.
És escriptor. Nascut a Grècia, si bé es va exiliar a Suècia, on encara viu. I confessa que conèixer una nova llengua, en aquest cas la sueca, és com endinsar-se en un riu nou que no saps on et durà, però és nou. I que no li va ser un problema escriure en aquesta nova llengua. De fet, només la seva primera obra és escrita en grec, la resta ho són en suec. Una curiositat: els llibres no els tradueix al grec, sinó que els rescriu. Ell és Theodor Kallifatides i ha estat aquesta setmana a Barcelona en una conversa, per primer cop, al CCCB. Durant una hora, ha xerrat amb Monika Zgustova, escriptora txeca afincada des de fa molts anys a casa nostra.
Confessa que conèixer una nova llengua, en aquest cas la sueca, és com endinsar-se en un riu nou que no saps on et durà, però és nou.
Es tracta d’un dels debats que realitza el CCCB (i després en penja el vídeo a la web, per si en voleu recuperar algun). I aquest en concret s’emmarca en les Trobades i Premis Mediterranis Albert Camus i ha girat al voltant de l’arrelament i l’exili.
Kallifatides és considerat un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle XX, reconegut i premiat per la seva profunda exploració en temes com la identitat, la memòria i la immigració. Va néixer a Grècia l’any 1938 i va emigrar a Suècia el 1964. És autor de més de quaranta llibres de ficció, assaig i poesia, i ha traduït a autors com Ingmar Bergman, August Strindberg o Mikis Theodorakis. Aquest dilluns passat, al CCCB, estava acompanyat de Monika Zgustova, escriptora, traductora i periodista que també aborda la memòria, l’exili i el conflicte identitari en algunes de les seves novel·les.
L’escriptor manté que sempre portarà Grècia amb ell perquè és a tot arreu, a la mitologia, a la filosofia, etc, ara bé, “la pàtria són les persones, el meu país són les persones”, sentencia. I explica que ell, tot i viure a Suècia, anava a Grècia perquè allà hi tenia la família i els amics, però ara que són tots morts ja no té motiu per tornar-hi, perquè s’hi sent com un turista més, ja no hi ha les persones que estimava. I va més enllà. No accepta ser estranger, “no vull ser estranger al país on visc, no ho accepto” perquè, afirma, “el país no canviarà per tu, ets tu que t’has d’adaptar, i jo vull fer tot el que pugui per ser un més i fer el que pugui per aquest país”.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum l’11/05/2025