Escoltarlo et transporta a territoris sonors extraordinaris que et situen en mons fantasiosos o enmig de la naturalesa, tots d’una bellesa intensa que t’abstreu de la realitat. Diríem que la seva música pot ser a vegades com una meditació.
El vaig conèixer ja fa uns quants anys i em va atrapar. Després el vaig anar a veure al Palau de la Música fa tres anys i encara avui se’m posa la pell de gallina en recordar aquell concert en dues parts. En una d’elles va interpretar el que és un dels meus àlbums preferits, The blue notebooks. En aquella ocasió vaig fer un experiment en comprar les entrades. Si recordeu la sala de concerts del Palau, segur que heu vist els seients que hi ha darrere de l’escenari; doncs vaig agafar les entrades allí, amb la sort que el teníem amb el piano encarat cap a nosaltres. Seguíem el seu respirar, sentíem els seus silencis… Extraordinari!
Max Richter és pianista, i un dels grans compositors contemporanis; ha adquirit tanta popularitat que quasi podríem dir que s’ha convertit en una mena d’estrella pop. De fet, en aquell concert del Palau va omplir. I el proper 15 de juliol el tindrem al Grec, amb les entrades exhaurides. En aquesta ocasió presentarà el seu darrer treball, In a landscape, i oferirà alguns temes de The blue notebooks, que ha reeditat enguany en motiu del 20è aniversari del disc. In a landscape és el seu primer disc escrit i gravat al seu nou estudi minimalista i ecològic, dissenyat per ell, a la zona rural d’Oxfordshire. “«Todo el edificio es como un instrumento», dice el compositor, «hay un elemento de exploración de las capacidades del edificio, cómo suenan todos los espacios, todas las texturas, e intentar descubrir la huella dactilar que tiene»”, llegim en aquest article. I continua: “Sobre su nuevo trabajo discográfico Richter ha señalado que es un disco sobre la «reconciliación de polaridades», que aúna lo electrónico y lo acústico, el mundo humano y el natural, las grandes cuestiones de la vida y los tranquilos placeres de vivir.”
El vaig anar a veure al Palau de la Música fa tres anys i encara avui se’m posa la pell de gallina en recordar aquell concert en dues parts.
D’origen alemany però criat al Regbe Unit, la barreja de tècnica clàssica i tecnologia electrònica el du a oferir uns treballs conceptuals que posen en contacte instruments clàssics i electrònics, en composicions postminimalistes, sigui en obres pròpies, en instal·lacions artístiques, pel·lícules, sèries, teatre o dansa. Vull destacar, d’entre la seva obra, Sleep, un àlbum de vuit hores (sí, ho heu llegit bé, vuit hores), fet en col·laboració amb científics especialitzats en la neurociència del son. “Esta es mi canción de cuna personal para un mundo frenético: un manifiesto para un ritmo de existencia más lento. Es una pieza pensada para escucharse de noche. Espero que la gente se duerma escuchándola, porque el proyecto también es una exploración personal de cómo la música interactúa con la conciencia, otra fascinación para mí”, escriu a la pàgina de l’app d’aquest projecte en la qual cadascú pot crear les seves sessions personalitzades per meditar, concentrar-se o dormir millor. De fet, els concerts que ha fet d’aquest àlbum han estat en grans espais, amb matalassos per tal que la gent s’adormi mentre ell va interpretant Sleep. Us ho imagineu? Trenca tots els esquemes!
Podeu escoltar la música de Max Richter a totes les plataformes. I seguir-lo al seu instagram, on va pujant reels del que està fent, que no és poc, perquè és un músic molt prolífic. I si us agrada, esteu alerta per si torna a Barcelona i agafar entrades ràpidament, que volen!
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 06/07/2025