Sí. Delirant. És l’adjectiu que em vé al cap quan penso en la magnífica A Macbeth song que representen La Perla 29 i el trio musical britànic The Tiger Lillies al Teatre La Biblioteca de Catalunya. Un Macbeth delirant, poètic, musical, on el costat fosc conviu amb el riure sarcàstic, i satànic, dels clowns-músics-bruixes;
on els moviments a càmara lenta dels actors s’insereixen a la perfecció en aquest cabaret sanguinós en el qual l’ambició ho taca tot de vermell i negre. Hi ha moments que més que teatre et sembla estar veient una pel·lícula.
El leitmotiv de l’obra: l’ambició de poder de Macbeth i la seva dona; les profecies de les bruixes que ell creu sense dubtar-hi; els assassinats, la bogeria i la traició per aconseguir el seu objectiu. Macbeth serà rei, sí, però a quin preu…
Les magnífiques interpretacions de la Màrcia Cisteró, l’Enric Cambray i l’Andrew Tarbet es superposen a la música, també interpretada teatralment, del trío The Tiger Lillies, format per Martyn Jacques, Budi Butenop i Adrian Stout, que amb la cara pintada de blanc, la seva vestimenta i les mirades i riures sarcàstics ens recorden a vegades al Jocker. La proximitat entre el públic i els intèrprets del Teatre La Biblioteca de Catalunya et col·loquen quasi bé dins de l’obra, com passa habitualment en aquest espai. L’especificitat que estigui interpretada íntegrament en anglès no representa un problema, gràcies a les subtitulacions i al fet que sigui fàcil de seguir el fil general amb tots els elements que ballen junts a l’escenari, projeccions incloses.
Un cop més, Oriol Broggi ens fa fàcil un text complex. I no tan sols això, ens fa gaudir d’aquest espectacle a mig camí entre el teatre de cabaret i un conte grotesc i macabre amb una posada en escena i direcció d’un clàssic que m’ha sorprès des del primer moment i ha fet que se’m quedessin curtes les quasi dues hores de funció.