Vaig conèixer la seva obra l’any 93, i em va fascinar tant! No us ha passat mai de descobrir un o una artista i que de cop no puguis allunyar-te’n perquè et diu amb tanta claredat que sembla que sigui dins teu? Doncs això és el que he viscut, i visc, amb ella.
I no va ser un simple amor a primera vista, d’aquests intensos fins al moll de l’os però que duren una primavera. No. De fet com més m’he endinsat en la seva obra, més m’hi he reconegut. I per si això fos poc, vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la en persona i encara em va agradar més, vam encaixar; si fins i tot va venir a la presentació dels meus dos primers llibres! Sovint he dit d’ella que és l’últim mite que em queda, i m’hi reafirmo.
La seva poesia és vital i enèrgica, tendra i contundent, i tan quotidianament universal! El seu llenguatge és planer i les metàfores clares, de manera que és fàcil endinsar-t’hi, entendre-la i fer-la teva. És d’una vitalitat vestida d’aparent senzillesa que enamora. Sempre m’ha fascinat com utilitzant un llenguatge del dia a dia, sense artificis, i unes construccions tan fàcils d’entendre, és capaç d’expressar instants, moments, situacions i sensacions amb una bellesa i una rítmica tan fabulosa, i arribar directa a l’ànima, al cor. Segurament el seu amor per les paraules, que ha manifestat reiteradament -també en els seus poemes- en sigui un element imprescindible, però també una manera de dir molt seva, una tècnica acurada, molta feina i molts anys d’ofici; i probablement també hi tingui molt a veure la seva tasca de traductora.
“Les paraules / se m’entortolliguen / a les mans. Em costa / de desprendre-me’n. / Se m’amoroseixen / entre els dits, i / es tornen dolces.”
Va néixer un 1 de febrer, de l’any 1918, a Tarragona, on de fet va viure poc; per tant fa una setmaneta n’hauria fet 106. Va morir el 9 de setembre del 2014, quan ja s’acostava a la centena. D’ella, de la Montserrat Abelló, us recomano dos llibres, un de traduccions i el recopilatori de la seva obra poètica. Cares a la finestra i Al cor de les paraules.
“…la poesia és l’eix del meu viure. És a dir, en la poesia dic “la meva veritat”, que és intrínseca a la meva existència”
Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX és un llibre de traduccions que ens va acostar a aquestes poetesses per primer cop en català. I que a mi em va enganxar a ella, i a alguna de les escriptores que traduïa. Publicat l’abril del 1993 per l’editorial Ausa de Sabadell, em va caure a les mans tan sols uns mesos després. I aquí va començar el meu idil·li poètic amb ella… “Ara esdevinc jo mateixa. M’ha calgut / temps, molts anys i llocs; / He estat dissolta i trasbalsada, / he dut la cara d’altra gent…”. És l’inici d’un poema de May Sarton que m’he repetit fins a la sacietat. May Sarton, Sylvia Plath, Anne Sexton, Adrienne Rich o Margaret Atwood són algunes de les poetesses que hi podem llegir. Proa en va fer una reedició anys més tard.
I què dir-vos d’Al cor de les paraules! Si el títol ja ho diu tot! És l’obra poètica de la Montserrat Abelló des del 1963 fins al 2002. Un poemari que ens diu la seva autora amb molta claredat. I per això deixaré que parli ella: “…la poesia és l’eix del meu viure. És a dir, en la poesia dic “la meva veritat”, que és intrínseca a la meva existència.” Perquè “Si amb la sola força d’un mot / es pogués combatre tota impostura / i renéixer de nou!”. I és aquesta força la que mostra als seus versos.
Els llibres de l’Abelló són dels que mai no he pogut posar a cap caixa quan he fet trasllats, perquè em cal tenir-los a prop, per quan em són vitals. Com ara, quan fa aproximadament una setmana vaig sentir la imperiosa necessitat de tornar a la poesia, de tornar a la Montserrat, perquè em digués. Ho reconec, és passió el que encara avui sento per ella i la seva obra, com és passió, molta passió, pels mots, per la vida, el que transmet a través dels seus poemes.
“Estimo els teus ulls, / les teves mans, la teva boca, / els teus cabells, els teus / llavis molsuts i càlids. // Els narcisos grocs / dins un gerro blau / allargat damunt la taula, / em miren erts i gentils, / elegants, indiferents / a la passió desbordada / del meu viure. // A l’insistent reclam / de la meva mà que escriu.”
“Desig”. Montserrat Abelló
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 09/02/2025