El primer impacte és de sorpresa, fascinació i curiositat; una curiositat que et du a voler endinsar-t’hi per descobrir-ne més.
En un ambient clàssic, hi trobem unes instal·lacions artístiques de caire modern, avantguardista, fins i tot algunes amb un to kitsch, que desprenen un rerefons social, i polític, que segurament poc encaixa amb la història d’aquestes parets.
Perquè imagineu-vos d’entrar en un jardí romàntic d’estil anglès i trobar-vos amb un anell de compromís gegant, amb el cos de l’anell fet de llantes de cotxes de luxe i el diamant de gots de whisky; aquesta és la primera visió, només entrar, aquesta instal·lació que qüestiona els símbols del luxe i el desig en un ambient de luxe. M’envaeixen la sorpresa i la curiositat de com continuarà tot plegat.
Seguim i a la biblioteca, entre més de 18.000 volums que inclouen manuscrits, incunables i primeres edicions impreses com les de la Bíblia de la Casa d’Alba, que és una de les primeres traduccions al castellà de les Sagrades Escriptures, o una primera edició d’El Quijote impresa a Madrid, hi trobem una carta de Prosper Merimée a la comtessa de Montijo, María Manuela Kirkpatrick, en la qual menciona que està escrivint una novel·la basada en una història que ella li va explicar durant la seva visita a Espanya el 1830; es tracta de Carmen; i en aquest espai, l’artista hi col·loca la instal·lació Carmen, una gran aranya de ferro, recoberta de vellut negre i guarnida amb arracades de plàstic de colors; una instal·lació que combina l’erudició operística (recordem la Carmen de Bizet, escrita sobre la novel·la de Merimée), cerimonial tràgic i vulgaritat festiva. En un entorn que sembla sagrat, en un dels espais més impactants de l’indret, emergeix Carmen amb tota la seva força, arrastrant gitanos i bandolers.
Unes enormes sabates de tacó alt fetes amb cassoles d’acer inoxidable i les seves tapes presideixen el Saló de Ball; és la instal·lació Marilyn, que juga amb el contrast entre el luxe i la quotidianitat, entre el glamur i les feines de la llar
Més endavant, a la Sala de la Música, un piano recobert de punta de ganxet propicia una trobada entre la tradició i l’erudició; i aquesta punta de ganxet, que molts cops s’associa al kitsch, evoca una estètica nostàlgica i un entorn domèstic essencialment femení. El resultat, per a mi, és veritalement preciós i em va tenir una bona estona fascinada amb el piano i l’entorn on es trobava.
Unes enormes sabates de tacó alt fetes amb cassoles d’acer inoxidable i les seves tapes presideixen el Saló de Ball; és la instal·lació Marilyn, que juga amb el contrast entre el luxe i la quotidianitat, entre el glamur i les feines de la llar, qüestiona els papers de gènere i reflexiona sobre la dualitat entre imatge i realitat, luxe i sacrifici, que encarnava Marilyn; l’obra també recorda la història de la Ventafocs, i suggereix una crítica de la idealització femenina i de les expectatives socials imposades a les dones.
Aquestes són només algunes de les obres que ens interpelen durant el nostre passeig, i us ben asseguro que és impossible restar-hi impassible o indiferent.
Joana Vasconcelos és una artista portuguesa reconeguda per les seves escultures monumentals i instal·lacions immersives
Ens trobem passejant per un palau del segle XVIII (que va cremar-se durant la Guerra Civil i es va reconstruir després) i visitant una exposició absolutament contemporània, original i innovadora que ocupa les diverses sales i també part dels jardins. La combinació és extraordinària i les obres dialoguen amb les sales clàssiques amb una facilitat que em fascina.
Som al Palacio de Liria, on Joana Vasconcelos exposa “Flamboyant”.
El Palacio de Liria és la residència oficial de la Casa d’Alba, i conté una de les col·leccions privades històrico-artístiques més importants del món. De fet, durant el recorregut, entre les instal·lacions de Vasconcelos, podem gaudir de quadres de Goya, Zuloaga, Madrazo, Greco, Velázqauez, Murillo, Ribera o Zurbarán, entre altres.
Joana Vasconcelos és una artista portuguesa reconeguda per les seves escultures monumentals i instal·lacions immersives, per descontextualitzar objectes quotidians i per crear un diàleg entre l’esfera privada i l’espai públic, entre l’herència popular i l’alta cultura.
El Palacio de Liria és la residència oficial de la Casa d’Alba, i conté una de les col·leccions privades històrico-artístiques més importants del món
“El objetivo de esta exposición es establecer un diálogo entre el arte contemporáneo y el legado atemporal del palacio, creando una interacción entre el pasado y el presente que refleje una evolución dinámica de la cultura. El palacio de Liria no es solo un compendio de historia, sino un espacio vivo, que se adapta al contexto contemporáneo sin perder su esencia. Mis instalaciones exploran esa dualidad, ofreciendo nuevas perspectivas sobre su arquitectura, su interior y sus jardines. Al integrar mis obras en este espacio, invito a los visitantes a experimentar el palacio como participantes activos en un diálogo artístico transformador. Al unir lo clásico con lo contemporáneo, esta exposición aspira a rendir homenaje al papel único del palacio de Liria en sus dobles facetas de guardián de la historia y espacio de reinvención cultural” ens explica Joana Vasconcelos a l’inici de l’exposició.
M’exalta el nou i m’enamora el vell, com va escriure J.V. Foix fa més de 70 anys.
Si passeu per Madrid us recomano que no us perdeu la visita al Palacio de Liria i el gaudiu amb l’exposició “Flamboyant” de Joana Vasconcelos, que podeu veure fins al 31 de juliol.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 02/03/2025