Acolorir la vida. Donar-li llum. I bellesa. Fer-te sentir. I pensar. Captivar-te amb el seu món. Un univers oníric al qual se t’endú irremeiablement. I volar. Volar per la seva imaginació desbordada. I fascinar-te. Fascinar-te pensant com ha estat capaç de pintar, però sobretot de concebre, aquesta meravella. I gaudir. Gaudir de la bellesa de l’obra. I els colors. Aquests colors tan vius que sembla que tinguin més vida que la vida.
Els colors. Els blaus, els vermells, els verds. Quasi estridents. Que amaren tota l’obra. Fugint de tot realisme. Una cara verda? Sí. I no se’t fa estrany. És capaç de fer-te-la veure com si fos el més normal del món. Els colors. Que se’t fixen a la retina. I a l’ànima. I t’esbossen un somriure. De complicitat. De felicitat. Per haver-te endinsat en el seu món. I aconseguir que t’hi sentis tan, tan a gust!
Ai, els colors de les pintures de Marc Chagall. Fins i tot en les més obscures. Les que retraten el seu exili, com a rus i jueu que era i a qui va tocar de viure les dues guerres mundials, així com la creació de l’estat d’Israel. L’èxode. El seu i el dels seus. Fins i tot en els grisos i blancs d’aquests moments hi brilla el color, la llum. I potser sigui perquè, com deia ell mateix, “en nuestra vida hay un único color, como en la paleta de un artista, que da sentido a la vida y al arte. Es el color del amor”. I és que “si creo desde el corazón, casi todo funciona, si lo hago desde la cabeza, casi nada”, manifestava. Des de l’amor, des del cor, ens ha deixat un llegat preciós que ens fa gaudir de l’art a cada pintura.
“En nuestra vida hay un único color, como en la paleta de un artista, que da sentido a la vida y al arte. Es el color del amor”.
I ara hi ha dues exposicions de la seva obra, una a Madrid i l’altra a Barcelona.
A Madrid, a la Fundació Mapfre de Recoletos, podeu veure fins al 5 de maig “Chagall. Un grito de libertad”. Són més de 170 pintures, algunes de gran format, que fan un recorregut vital i ideològic per l’obra de Chagall. El que més em va sorprendre va ser precisament la gran imbricació entre la seva pintura i la seva ideologia i els moments socials que vivia, i com això afectava a l’ús dels colors, però també a la temàtica dels quadres: la visita al mur de les lamentacions, els quadres de rabins en moments de persecució nazi… Si passeu per Madrid, us recomano que no us la perdeu, que agafeu l’audioguia -és difícil trobar hora per a les visites guiades- i que us reserveu ben bé unes dues hores.
A Barcelona, al Palau Martorell, podeu veure “Chagall. Els colors dels somnis”, que s’ha prorrogat fins al 31 de març. És una exposició més petita, més modesta, però té, per a mi, dues grans virtuts: apreciar el recorregut pel color de Chagall. I veure-hi les il·lustracions que va fer de Les faules de La Fontaine… et fan venir ganes de sortir corrents a comprar el llibre! Els quadres que hi ha són de petit format, però és una aproximació molt recomanable a l’obra de Marc Chagall.
“Chagall crea un llenguatge propi, lluminós, profund, amb el qual transmet que un món diferent és possible; en el fons, un missatge d’esperança.”
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 3 de març de 2024