Hogar invisible

Com seria una llar invisible? Com us la imagineu? Veieu una casa física? Un estat? Mireu enfora? Endins?

Preguntes que ens conviden a parar i pensar. I a mirar endins. Un gest ben necessari en aquests moments políticament i socialment convulsos que vivim. Uns moments que a mi em provoquen la necessitat d’obtenir una mica d’assossec. Un assossec que trobo molt en els llibres. Una estoneta de lectura i m’oblido  del que passa al meu voltant. La lectura és per a mi un bàlsam. I la poesia és aquest parar a mirar endins enmig d’un món que ens obliga a mirar enfora un dia rere l’altre. M’agrada, doncs, refugiar-me en la poesia i, cada dia més, en llibres bonics que m’arriben a través de diferents estímuls.

La poesia és aquest parar a mirar endins enmig d’un món que ens obliga a mirar enfora un dia rere l’altre.

I per això avui us vull escriure sobre un llibre que és una petita joia que vaig descobrir, com tantes altres, trastejant en una llibreria de Barcelona. Em va cridar l’atenció la portada, i quan vaig obrir el llibre me’n vaig enamorar. Una poesia delicada i profunda i unes il·lustracions enamoradisses, que et fixen la mirada fascinada en la imatge. Un llibre ple de simbologia, d’aquests que no pots llegir d’una atacada sinó que l’has d’assaborir vers a vers, poema a poema, imatge darrere imatge. I rellegir-lo.  I remirar-lo. I reabsorbir-lo. I regaudir-lo un cop i un altre.

Hogar invisible és un llibre preciós de Nina da Lua (poesies) i Vorja Sánchez (il·lustracions), una obra que ens toca l’essència pròpia. “Escribir Hogar invisible ha sido uno de los viajes más liberadores e intensos de mi vida. Crearlo junto a Vorja Sánchez fue el sueňo que lo despertó hace dos años, cuando conocí su arte, su duende, su salvaje magia. Cada palabra y silencio que durante este tiempo he enraizado en el proyecto van de la mano de los invisibles que tan puramente, él, inmortaliza obra tras obra. Estos días en el bosque tótem, Luchon, le he entregado el manuscrito final. Y guardaré para siempre la sensación que es, que tu cómplice, con una de-li-ca-de-za extrema, lea por primera vez una a una las páginas en las que te has deshecho días y noches, como si el abrazo no pudiera terminar nunca”, escriu Nina da Lua al seu Instagram. I me’ls imagino com dos follets del bosc, sota els arbres, desplegant les ales per abraçar la natura i replegant-se a la seva llar invisible.

Hogar invisible és un llibre preciós de Nina da Lua (poesies) i Vorja Sánchez (il·lustracions), una obra que ens toca l’essència pròpia.

Veritablement, la màgia d’aquest projete a quatre mans se sent des del moment que sostens el llibre. “Aunque tiemblen los latidos / se muden las raíces / y la corteza se desprenda, / queda tu savia. / Sabia e imparable”.

Les poesies de Nina da Lua són breus i concises. No necessiten més paraules per explicar el tot que contenen. I cada una d’aquestes poesies té un símbol propi i una il·lustració que surten del traç particular i preciós de Vorja Sánchez.

Si us ve de gust una estona de pau interior, us recomano que bussegeu en l’obra de Nina da Lua i de Vorja Sánchez.

“Existe

un hogar invisible

que se vuelve visible

cuando miras hacia

adentro”.

Nina da Lua

Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 5 de maig de 2024