Entre 1939 i 1945 va haver d’enterrar més de 2.000 persones en unes 70 fosses comuns al cementiri del seu poble, Paterna. Abans, s’havia allistat voluntàriament al bàndol republicà, on va ser xofer d’un comandant. En acabar la guerra, el van sotmetre a un judici sumaríssim i el van condemnar a mort, però la condemna no es va arribar a executar. En tornar al seu poble, a Paterna, amb els seus antecedents, el van posar d’enterrador, diguem que no va trobar cap altra feina.
Com he escrit, li va tocar enterrar més de 2.000 compatriotes afusellats. Però ell, compromès amb els seus, va fer tot el possible per donar-los la màxima dignitat que li permetien les circumstàncies, i per identificar-los per tal que més endavant els familiars els poguessin desenterrar, identificar i donar-los una sepultura justa. Amb aquesta finalitat, enterrava amb ells una botelleta amb el nom i alguna cosa que els pogués identificar, i a la nit, les dones hi anaven i podien veure per darrer cop els seus, i ell els deia on serien enterrats. Aquest heroi sense capa es deia Leoncio Badia Navarro i és conegut com l’enterrador de Paterna.
Li va tocar enterrar més de 2.000 compatriotes afusellats. Però ell, compromès amb els seus, va fer tot el possible per donar-los la màxima dignitat que li permetien
Aquests dies us podeu apropar a la seva història si aneu a La Villarroel, on Pepe Zapata recrea la seva història amb un text d’allò més amè i amb una interpretació senzillament sublim. “Espero que aquesta història us commogui, sigui colpidora també per a vosaltres, però especialment que serveixi perquè les noves generacions siguin conscients del que ens va passar perquè no es torni a repetir”, diu Pepe Zapata en una entrevista. I us ben asseguro que colpeix, i no deixa indiferent. A L’enterrador, que ja va estar al juliol a La Villarroel i torna a ser-hi aquest setembre, Pepe Zapata es posa en la pell d’un actor que està preparant un monòleg que haurà de representar en uns dies, un monòleg escrit per ell mateix sobre les vivències del seu avi i els seus amics, i en el qual el personatge no és un altre que l’enterrador de Paterna, un home que va lluitar per la dignitat humana, un d’aquests petits grans herois que en les circumstàncies més adverses no deixen que la barbàrie els penetri. A l’escenari de La Villarroel Pepe Zapata sua la samarreta arrastrant els morts a la fossa comú, en reconeix algun, hi parla, i nosaltres els veiem, ens els fa veure, no tenim cap dubte que són allà, recentment afusellats. Aconsegueix que ens mimetitzem amb ell.
Pepe Zapata recrea la seva història amb un text d’allò més amè i amb una interpretació senzillament sublim.
No sé si hores d’ara encara hi ha entrades, perquè acaba a finals de mes, però si n’hi ha, us recomano que no us la perdeu, el monòleg de Pepe Zapata en el paper de l’enterrador de Paterna no deixa indiferent a ningú. Per cert, va guanyar el premi a l’espectacle més innovador al Festival Internacional de Teatre i Arts de Carrer de Valladolid de 2023.
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrtum el 15 de setembre de 2024