Sabeu què són els rius voladors?
Són rius aeris carregats de vapor d’aigua que flueixen per gran part del continent sudamericà i duen més aigua que l’Amazones. Cada dia, 17.000 milions de tones d’aigua flueixen del riu a l’Oceà Atlàntic, però els científics estimen que, al mateix temps, 20.000 milions de tones d’aigua pugen des de la selva a l’atmosfera formant aquests rius voladors que configuren un veritable oceà verd. Un oceà verd que garanteix la pluja en gran part del planeta en desplaçar-se com a núvols.
Aquesta selva amazònica està en perill, pel canvi climàtic, sí, però també per la deforestació accelerada que provoquen els incendis iniciats de manera intencionada per deixar terres per a granges i plantacions, i els enverinaments de rius dels buscadors d’or i la invasió de boscos verges per extreure’n la fusta…. Els indígenes són qui les preserven, tot i que no ho tenen fàcil perquè hi ha hagut diversos intents de foragitar-los. Però ells es reivindiquen. I aquesta mateixa setmana han aconseguit una victòria importantíssima: la Cort Suprema de Brasil ha declarat constitucional el dret de les persones indígenes a les terres que han ocupat històricament, tradicionalment i de forma permanent; un dret que els han volgut sostreure les empreses del camp i l’ultradreta de Bolsonaro.
Us podeu endinsar en la selva Amazònica i percebre la seva majestuositat i la seva bellesa. Podeu conèixer la seva importància com a pulmó verd de la Terra i algunes de les seves característiques més importants, i curioses. Podeu conèixer uns pocs dels 169 grups ètnics que conformen els 310.000 indígenes que hi viuen i aprendre a reconèixer alguns trets característics de cadascun. Podeu conèixer fins i tot algunes famílies, perquè tots els protagonistes tenen nom, no són indígenes anònims; un detall que em sembla d’allò més revelador.
Us podeu endinsar en la selva Amazònica i percebre la seva majestuositat i la seva bellesa. Podeu conèixer la seva importància com a pulmó verd de la Terra i algunes de les seves característiques més importants
Però sobretot podeu gaudir de les més de 200 fotografies que semblen veritables pintures en blanc i negre capaces de fer-nos travessar la imatge i fer-nos creure que podem tocar i acaronar fins i tot la boira. “Me encantaba la pintura, fotografiaba obras en blanco y negro de Rembrandt. Empecé a ver que podía crear esas mismas luces y profundidades. El fotógrafo debe transmitir lo que ve su ojo en el momento de disparar, hay que romper los límites de la cámara. Y ver lo que hacen otros no significa nada, cada uno tiene sus luces interiores”, explica l’autor en aquesta entrevista a El País.
Sebastião Salgado és un dels millors fotògrafs contemporanis, sempre compromès amb la realitat social, una llegenda viva de la imatge documental que ha rebut tots els premis imaginables pels seus treballs fotografiant algunes de les grans atrocitats de la humanitat, com la fam a l’Àfrica, i també els paratges naturals més espectaculars, com en aquesta exposició, Amazônia.
Sebastião Salgado és un dels millors fotògrafs contemporanis, sempre compromès amb la realitat social
Amazônia és el resultat de més de 7 anys i més de 50 expedicions a l’Amazones per a fotografiar la selva i els seus habitants. Salgado hi ha viatjat en avioneta -i les fotografies aèries són espectaculars i ens ofereixen una aproximació de la magnitud de la selva-, però també ha fet expedicions pel riu i a peu, i ha passat temporades entre els indígenes. El fruit d’aquest treball es presenta acompanyat de la banda sonora que hi ha composat especialment Jean-Michel Jarre, que sona ininterrompudament de fons recordant-nos els sons i les veus de la selva. Una banda sonora que constitueix, sense cap mena de dubte, la cirereta que corona el pastís d’aquesta exposició exquisita, enriquidora i que em va embadocar durant ben bé tres hores.
Amazônia, de Sebastião Salgado, es pot veure al Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa, de Madrid, fins al 14 de gener. Però estigueu alerta perquè sembla que després vindrà a Barcelona.
“Nuestro objetivo no es denunciar el horror de la devastación sino mostrar la incomparable belleza de esta región y subrayar la importancia de preservar tanto el bosque como a sus habitantes”
Lélia Wanick Salgado y Sebastião Salgado
Crònica publicada a la secció Kwel de Club Còrum l’1 d’octubre de 2023