(A vegades, anant en moto, has de parar-te i escriure… i pot sortir el poema que teniu a sota, per exemple, i que espero que us agradi!)
el tron
descastat
de l’alba
escup
tempestes
de cristall
contra
el gel
retornen
guspires
de vidres
ensangonats
que bramen
i esquincen
de cremor
l’ànima 