L’acte de creació és, sempre, un plaer; si més no per a mi. Respires, paeixes la vida, sents com et recorre el cos, i l’expulses en forma de poema, conte o qualsevol altra forma creativa. D’alguna manera, t’expliques sentiments i vivències, però també, i potser sobretot, les alliberes, prenen vida, amb tu i fora teu.
Ara bé, les persones som animals comunicatius, socials. i un cop extret desitges compartir. I us he de confessar que el millor moment d’aquest acte creatiu és quan l’obra arriba. I no parlo d’un aterratge físic, sinó emocional, quan saps que ha tocat la fibra d’algú altre, que s’hi ha identificat o, simplement, n’ha gaudit. I el summum ja és quan sorgeix algú a qui li ha agradat allò que has fet i proposa de pintar-ho. I el resultat és tan fabulós com el que teniu aquí sota. MOLTES GRÀCIES SÍLVIA MORILLA SERRANO! Moltes gràcies per aquest regal tan fabulós que avui compartim amb vosaltres.
Desitjo que la il·lustració de la Sílvia us agradi tant com a mi!