Un conte? Una successió de records? Un poema en prosa? Estampes i postals d’un passat impertorbable?
Probablement El Nadal d’un nen a Gal·les és tot això i més. Unes poques pàgines que ens transporten al món màgic de Dylan Thomas, d’una bellesa poètica que ens captiva des del primer moment:
“Tots els Nadals rodolen cap a les dues llengües de mar, com una lluna freda i impetuosa, que corre pel cel que era el nostre carrer; i es detenen al caire mateix de les onades de voravius de gel on es glacen els peixos, i jo endinso les mans a la neu i en trec la primera cosa que hi trobo.”
Però Thomas no ens escatima ni un bri d’ironia, ni una gota d’imaginació -innocent o no- amb l’objectiu de transportar-nos literalment al petit poblet de Gal·les, durant els nadals dels anys vint, vistos en ulls de nen:
“I quan els bombers van tancar la mànega i encara eren al menjador ple de fum i d’aigua, la tieta d’en Jim, la senyoreta Prothero, baixà les escales i se’ls quedà mirant. En Jim i jo vam esperar, molt callats, per sentir el que els anava a dir. Perquè sempre deia allò més escaient, sempre. Contemplà els tres bombers amb els seus cascs lluents, palplantats entre tot aquell fum i cendres i boles de neu a mig fondre, i va dir:
– ¿Que els agradaria alguna cosa per llegir?”
I un altre fragment, un encadenat d’imatges d’unabellesa plàstica inqüestionable que ben bé podria ser un petit poema en prosa, potser?:
“La nostra neu no l’escampaven les poalades de calç que queien del cel, sinó que arribava com un mantell sortit de terra i nedava i s’escapolia dels braços i de les mans i dels cossos dels arbres; la neu creixia durant la nit a les teulades de les cases com molsa pura i antiga, recobria les parets com una heura blanca que enfarinava el carrer i obria el cancell com una tempesta balba i entumida de blanques felicitacions nadalenques estripades a bocinets.”
I entre tant de blanc en uns nadals de records sempre nevats, una mica de color entre els “regals inútils”:
“(…)i un bloc de dibuix en què podia pintar l’herba, els arbres, el mar i els animals del color que jo volgués, de manera que les enlluernadores ovelles de color blau cel encara pasturen al camp vermell sota ocells d’un verd pèsol amb becs irisats.”
En definitiva, una lectura recomanable per a una estoneta de descans: El Nadal d’un nen a Gal·les, de Dylan Thomas, editat per El cercle de VIENA el 2008 en edició bilingüe i il·lustrada per Pep Montserrat.
