Thriller literari, sorprenent, fresc, divertit, surrealista en alguns moments, imprevisible en d’altres… manquen adjectius per a descriure tot allò que ens enganxa a llegir i llegir El talent per tal de saber què passarà amb la Júlia i el Marco. Aconseguiran sobreviure al risc de ser els únics al món que saben fer servir un estrany prototip per a caçar talents literaris? Aconseguiran fer-se d’or amb Edicions el Cocodril? “Edicions del Cocodril: joventut temerària, precocitat no ejaculativa (reflexió), costelles a la brasa, resistència tenaç mentre inspectors ens cremen muntanyes de lllibres estibats en frigorífics, un riu de fum que ens fa tossir… però cal ser més persistent que les forces repressores.”
Jordi Nopca ens sorprèn amb una prosa àgil amb imatges contrastades: “El sol m’asseca la roba tendrament mentre sec al banc més cagat de coloms de la plaça de l’església” o aquest “eructe d’insatisfacció elitista”. Una narració dins la qual no falten aparicions estelars, com les d’Aristòtil o Boris Vian, ni tampoc els referents literaris, fins i tot en comparacions sorprenents: “La Júlia s’emprova el detector després d’haver netejat la corona i el comandament amb l’escrupulositat pròpia d’una prosa de J.V.Foix.” O aquesta altra: “L’anècdota hauria pogut formar part d’una novel·la d’Haruki Murakami.” I és que, “Cal rescriure la història contínuament: els referents hi són per sacsejar-los i que en caiguin pomes de colors i gustos insopitats.”
Si busqueu un llibre entretingut, que passa fàcilment, una novel·la sorprenent, extravagant, diferent al que majoritàriament hem llegit fins ara -almenys jo- us recomano la lectura d’El talent. “M’agradaria fer un comentari untat de realisme monòton, però em fa l’efecte que les finestres de casa ens piquen l’ullet, alarmades, i aquests segons d’extravagància visual m’allunyen de la quotidianitat, que no m’ha deixat d’ofegar des que hem arribat a Barcelona.”
Sembla que tenim assegurada la continuïtat escriptora de Jordi Nopca perquè en una entrevista a l’illa dels llibres llegim:
“-Tindrà continuïtat el Jordi Nopca escriptor?
Em temo que la patologia de l’escriptura és incurable.”
Completament d’acord! Si pateixes aquesta patologia, és per sempre!
El talent, Jordi Nopca, Labreu Edicions, 2012
