Ajaguda a la platja, observo el mar. Recorro l’horitzó del meu cos; me’l sento estrany. Ajaguda a la platja, el temps és sol i l’aigua lluna. El meu cos, un planeta estrany que gravita entre l’un i l’altra. Ajaguda a la platja no trobo el jo que m’hauria de socórrer. Sol i lluna dansen. És una dansa animal que m’exhaureix voluntat i força. Ajaguda a la platja, esgotada, no vull seguir ballant. Deixo que l’aigua m’acaroni, empesa per una brisa suau que em relaxa. Primer els peus. Després les cames. El pubis. El ventre. Els pits. El coll. I el cap. Plena d’aigua, el mar em du horitzó enllà, als seus confins inexpugnables. Refugiada en l’aigua, no veig la dansa animal, res em commou, res m’exalta. Neutra i neutralitzada, respiro el nores.
